El tresor lingüístic del Llibre del Consolat de Mar
La importància històrica i jurídica del Llibre del Consolat de Mar va dur els valencians Germà Colon (filòleg) i Arcadi Garcia (jurista) a fer una obra magna homònima que pren com a base la transcripció del manuscrit més antic guardat al Monestir de la Real de Mallorca i el compara amb les vuit versions escrites del segle XV i el primer incunable imprès de l’any 1484. Els autors van publicar aquestes transcripcions, complementades per diversos estudis comparatius, en diversos volums al llarg dels anys vuitanta. Un d’aquests volums, el quart, el van dedicar a l’estudi filològic del codi marítim, el qual aporta informació lingüística de gran vàlua sobre la llengua catalana utilitzada aleshores a València, Illes Balears, Catalunya, Catalunya del Nord i altres territoris de parla catalana.
La digitalització d’aquest quart volum s’ha encarregat amb l’autorització de la Sra. M. Pilar Perea i el Sr. Arcadi Garcia (fill), hereus dels drets d’autor corresponents, i el consentiment de la Fundació Noguera, i l’ha duta a terme la Biblioteca de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona, entitat adherida al portal Compendium.cat. També és entitat adherida al portal i col·labora en el seu desenvolupament el mateix Consolat de Mar de la Cambra de Comerç de Barcelona.
La terminologia jurídica, comercial i marítima del Llibre del Consolat de Mar
El caràcter diacrònic i diatòpic del material que ofereix el Llibre del Consolat de Mar en tota la seva tradició textual fa que l’obra sigui un camp d’observació lèxica immillorable. Els autors, d’una banda, detecten com alguns elements arcaics són substituïts en altres manuscrits tardans per termes més innovadors: rompre és substituït per trencar, i també calamars –en el seu significat de ‘lloc on guardar la tinta’– és substituït per tinters. I de l’altra, admiren la precisió de la terminologia jurídica i la seva peculiaritat, i documenten termes del camp de l’administració de justícia com ara interlocutòria, comiat, empares, fadigar, fermança, prolació, saig i trobadures; termes de la pràctica comercial com agermenament, comanda, guany, consumament, encant, espeegar, quintalades i esportades, i termes marítims com freu, grupial, ormejar, esparagol, sentina i estibar.
La variació lingüística, els doblets i els triplets, ja presents en la redacció jurídica medieval
La variació lingüística, els doblets i els triplets, fenòmens objecte d’estudi en treballs de recerca actuals del camp de la traducció jurídica i la terminologia, ja eren presents en la redacció jurídica medieval. La variació lingüística està documentada especialment en el lèxic desproveït d’una càrrega conceptual jurídica. Ho demostren els termes sobre, dessús i damunt; trop i massa, i també vesenda i venda, en el sentit de ‘torn de guàrdia’.
Pel que fa als doblets i triplets, és a dir, les parelles o trios de sinònims, el seu ús era ben freqüent. La seva funció era esbargir qualsevol dubte d’interpretació del text jurídic, per això són habituals repeticions de verbs en diferents temps verbals i coordinacions de sinònims de tot tipus de categoria gramatical:
- aytants de diners com valguera o valia o valgués semblant roba
- la nau partesscha o ischa
- ésser vist e esguardat
- a dia cert o a temps sabut
- a risch e ventura
- dupte o paor
Les obres digitalitzades del portal Compendium.cat
Al costat del volum IV del Llibre del Consolat de Mar, també es poden consultar en línia altres obres d’interès jurídic i lingüístic de les quals Compendium.cat ha promogut la digitalització amb la col·laboració de la Biblioteca del Col·legi d’Advocats de Barcelona. Aquestes són:
- Formularium diversorum instrumentorum: un formulari notarial valencià del segle XV (1986)
- Un formulari de juristes. Segle XVII (1991)
- Índex de textos legals catalans (1923)
La utilitat de disposar en format en línia de tota aquesta informació és evident per a la divulgació científica i la recerca. La facilitat de consulta de les dades contribueix a la seva aplicació pràctica en recerques, treballs i articles que s’emmarquen en camps del coneixement de la lingüística com la terminologia, els llenguatges d’especialitat, la dialectologia i la traducció jurídica.
