El portal Compendium.cat segueix ampliant el seu fons i ho fa rescatant de l’oblit dues obres de terminologia jurídica medieval de gran valor històric: Un formulari de juristes i Formularium diversorum instrumentorum: un formulari valencià del segle XV . Els dos manuscrits es conserven a l’Arxiu Històric Municipal de Sueca (Ribera Baixa) i desvelen informació de gran interès terminològic sobre l’ús del català a les escrivanies notarials medievals valencianes i als tribunals de justícia valencians de l’època moderna. La investigadora i doctora en història de la Universitat de València, Josepa Cortès, els va transcriure i estudiar i en va fer una edició, que ara s’ha digitalitzat perquè sigui consultable en línia a través del portal Compendium.cat. La digitalització ha estat possible gràcies a l’autora i a la col·laboració del Col·legi d’Advocats de Sueca i de la Biblioteca del Col·legi d’Advocats de Barcelona.

Un formulari de juristes i Formularium diversorum instrumentorum, com a fonts per observar i pouar terminologia jurídica                   

Les dues obres digitalitzades tenen un alt valor terminològic per a la llengua catalana, en especial, per a la terminologia jurídica valenciana. Un formulari de juristes està format per cinquanta-sis models, entre els quals destaquen trenta-dos textos pertanyents a la jurisdicció del justícia civil, dos a la del justícia criminal i nou a la de la Reial Audiència. Tots els escrits estan redactats en català amb inclusió d’expressions en llatí. En canvi, a Formularium diversorum instrumentorum la llengua que més abunda és el llatí, tot i que també s’hi documenten textos en català, a tall d’exemple: venda en romanç (pàgina 6), carregament de censal (pàgina 24), jurament de sarraïns (pàgina 80), instrumentum emanciacionis (pàgina 69) i forma substitucionis procuratoris in romanço (pàgina 85).

En el formulari processal s’hi poden observar termes jurídics antics que s’han convertit en testimonis del segle XVII, però també hi ha altres termes que han arribat fins al segle XXI i que encara avui dia utilitzem. En són una mostra miserabilitat (per designar la sol·licitud de justícia gratuïta); la concessió d’apòstols (per designar la concessió de lletres lliurades per a poder recórrer dins un termini fixat a una jurisdicció superior); la visura (per designar una diligència d’inspecció ocular en un procediment judicial), enantar (actuar en justícia, procedir contra algú) i intimar (per designar l’acció de notificar o requerir a alguna persona per raó d’un plet o acte administratiu).

En el formulari notarial s’hi detecten unitats fraseològiques com ara “ab tenor de la present, donam e atorgam licència, facultat e bastant poder”, “façats tot lo que per justícia, fur e rahó, se convé e és necessari” i “En testimoni de les quals manam-vos fer e liurar la present signada de la nostra mà e ab lo segell de nostre offici sagellada”.

Aquest tipus d’obres tenen una rellevància especial en processos de creació neològica, és a dir, en processos en què cal crear una nova paraula en la nostra llengua, atès que contenen una redacció genuïna i una terminologia nascuda per aplicar el dret foral i no el dret castellà. El marc jurídic en què es basen els formularis de totes dues obres és el que es forja als Furs de la Ciutat i Regne de València, els quals van ser suprimits el segle XVIII.